Logo Estoc
Logo Estoc

Blog

21.11.19

Decoració i Interiorisme

Entre Llibres i Platillos al centre de Barcelona

Un dia ens truca l'arquitecta Montse Garcia per comentar-nos que té entre mans un projecte d'interiorisme molt especial i que vol comptar amb L'estoc per moblar un espai.

El simple fet que una persona que ja hagi treballat amb nosaltres ens torni a trucar per dir-nos que té un projecte que només amb els nostres mobles pot fer realitat les seves idees ens omple d'orgull. Però quan vam saber de quin local es tractava l'entusiasme ha anat a més.

 

Estem parlant de l'Espai Quera, originalment la Llibreria Quera, que obre les seves portes el 1916 al famós carrer Petritxol de Barcelona.

En realitat la història familiar de la botiga comença un dia qualsevol de 1915, quan Josep Quera i la seva esposa, Montserrat Graupera, van passar pel carrer Petritxol i van veure tres botigues per llogar. Per circumstàncies familiars, però, l'adquisició de la botiga no es va poder resoldre fins al febrer de 1916. S’inaugura oficialment la llibreria "L'Escon".

Durant aquests anys en què tenien els fills petits, cada diumenge anaven d'excursió pels voltants de Barcelona. El 1922 compren un terreny a la Floresta on comença l'afició a la muntanya en companyia dels seus sis fills. Joan Quera i Graupera és qui va protagonitzar la segona etapa de la història de la llibreria. Tenia 6 anys quan els seus pares van llogar la botiga dl nº 2 del carrer Petritxol.

Entre 1924 i 1934, Joan es dedica a conèixer Catalunya i serà una afició que ja no abandonarà mai més. Es dóna compte que hi ha un gran buit literari dins el context de la muntanya. Era molt difícil trobar llibres d'excursionisme i mapes. D'aquesta manera, a poc a poc, es va anar ampliant l'apartat d'excursionisme de la botiga.

A l'abril de l'any 1947 es munta per primera vegada la parada a la Rambla per la diada de Sant Jordi. El 1958, arran de la mort del seu pare, la botiga deixa de ser habitatge. Després de la guerra va desaparèixer gran part de la infraestructura de teatre en català i amb el pas dels anys el tema va anar a menys. Per aquest motiu, aprofitant les reformes que es van realitzar a la botiga en el seu 50 Aniversari, el 1966, es decideix retirar tot el que quedava de teatre, i es descarta el nom de "L'Escon" en pro de Llibreria Quera - cultura Excursionista -. Aquest mateix any, la Federació Catalana de Muntanyisme li concedeix la Placa de Plata.

Amb tot això, la Roser, la filla, amb ajuda del seu marit, cada vegada pren un paper més important en la gestió de la llibreria, fins que finalment el 1990, agafa la direcció.

El 1991 es van celebrar els 75 anys, de la llibreria, amb una festa de caràcter familiar, envoltats de parents i amics. Durant aquest curt període Roser tindrà diversos ajudants fins que, el 1992, Raimon, el menor dels quatre fills, torna del servei militar per quedar-se a treballar a la botiga definitivament.

El 1997, la botiga penja a internet la seva primera pàgina web. No cal dir, que l'artífex d'aquesta innovació va ser Raimon, que cada vegada s'involucrava més a la llibreria. Amb els anys, van sorgir noves i revolucionàries eines d'orientació a la muntanya, i la botiga les va adoptant com a productes complementaris als seus mapes i guies. El 2003 es va vendre el primer GPS.

El 2005, Roser Quera es jubila i cedeix el seu lloc a Raimon. Comença amb ell una nova etapa, i així ja compten quatre les generacions que s'han succeït a la Llibreria Quera.

En 2017 s'adequa un espai a la rebotiga (a l'antic menjador dels fundadors) anomenat l'Espai Quera, on s'organitzen xerrades, tallers i sobretot presentacions de llibres. L'aforament és reduït, d'unes 20 persones, això fa que les presentacions siguin molt properes i sempre acaba en xerrades pròximes i familiars.

El abril de 2017 amb el suport del dissenyador Soladaufí i l'editorial Alpina, Raimon dirigeix i edita un mapa de tots els Pirineus en commemoració del centenari de la llibreria.

 

Avui, la llibreria Quera és la llibreria més antiga de Barcelona que manté el local en el mateix lloc. Els mobles que veiem a la botiga encara són els que van trobar Josep Quera i Córdoba i Montserrat Graupera i Castanyé quan van entrar al local, propietat d'una merceria anterior.

 

Una llibreria que segueix mirant el futur amb il·lusió.

Dins d'aquest context de tanta història i després de 4 generacions, la llibreria segueix mirant el futur amb il·lusió. L'espai es reinventa de nou i la rebotiga s'obre a el públic oferint begudes i platerets i Montse Garcia ha demanat a L'estoc la fabricació dels mobles a mida per aquest local amb tant encant.

 

No podíem deixar d'anar a veure el resultat final d'aquest projecte amb tanta ànima i entrevistar la Montse per a què ens expliqués en primera mà les seves inspiracions i idees.

Accedeix aquí per veure l'entrevista o pots llegir el seu resum aquí.

 

Com has vingut a parar aquí?

La vida m'ha portat a el projecte d'aquesta llibreria, que és una de les més antigues de Barcelona, en realitat és la més antiga que no s'ha mogut de lloc.

El món de el llibre amb l'internet està bastant malament, així que l'ajuntament ha deixat fer una activitat complementària i és aquí doncs que vam dir de fer una llibreria-cafeteria-bar-restaurant i aquí estem.

 

A que et dediques actualment?

En l'actualitat em dedico a projectes d'interiorisme. He fet diverses agències de viatge, dos hotels, en aquests casos com a arquitecta i interiorista i simultàniament a aquest restaurant estic fent una clínica dental, però que l'estil és molt diferent a aquest.

 

Per què has triat treballar amb L'estoc per a aquest projecte?

Vaig trobar L'estoc via internet buscant taules fetes amb bobines antigues. A partir d'aquí vaig conèixer al Jordi i vam moblar una agència de viatges amb taules per a l'atenció a client.

Arran d'aquí he vist que quan la gent entra sempre pregunta pels mobles de L'estoc i per aquesta llibreria, com es tractava d'un projecte molt particular i d'un lloc amb molt d'encant, no ens podíem quedar amb alguna cosa comercial, un taula normal i corrent.

Així que tenim una taula per mostrar plànols feta de bobina i altres que són precioses i s'han fet a mida que són com unes taules vitrina per exposar llibres antics dins. Havia de donar un detall i amb les marques d'avui en dia, nacionals o internacionals, no es podia aconseguir.

Crec que col·laboraria amb L'estoc tantes vegades com fes falta perquè et dóna un punt de personalitat en el projecte que no pots aconseguir amb altres marques i que també va més amb la meva manera de projectar, perquè es pot aconseguir el toc industrial que amb un moble tradicional no pots aconseguir-ho.

Us convido a tots que vingueu a conèixer la llibreria, a menjar o picar alguna cosa o comprant un llibre, doncs realment val la pena veure-la.

   

I l'equip de L'estoc segueix molt orgullós de poder contribuir a que aquest espai segueixi amb molt encantat delectant a les persones per molts anys més.