Logo Estoc
Logo Estoc

Blog

06.02.19

Notícies L'estoc

Com les ciutats poden ajudar a accelerar la transició cap a l'economia circular

Actualment es parla molt sobre Economia Circular però com aconseguir-la en gran escala encara es tracta d'un desafiament. Un article de GreenBiz exposa com les ciutats han d'involucrar per accelerar aquesta transició.

 

El procés d'incorporació dels principis de l'economia circular a les ciutats ha anat guanyat suport com un camí òptim per millorar la sostenibilitat i la capacitat de recuperació sense comprometre el creixement econòmic i el benestar. Durant gairebé una dècada, hem estat testimonis d'un canvi en les prioritats polítiques cap a pràctiques que prioritzen la sostenibilitat. La Unió Europea està participant activament en aquesta transformació amb el Pla d'Acció de la UE per a l'Economia Circular i l'Estratègia de Plàstics, amb l'objectiu és fer que tots els envasos de plàstic siguin reciclables en 2030.

 

No obstant això, aquesta transició implica canvis fonamentals en infraestructura, logística, patrons de comportament social, models de negocis i organització espacial. Haurem de lluitar amb sistemes complexos i de canvi lent que requereixen una re-conceptualització d'activitats fonamentals en les ciutats.

 

Què es necessita?

 

1. Pensar en els fluxes de materials i en la retenció de valor

En un món de recursos finits, les ciutats han de començar a pensar i dissenyar serveis i sistemes circulars. Caldrà desvincular el creixement econòmic de l'extracció de materials verges, promovent els recursos regeneratius (materials biològics, energies renovables) i mantenint els materials en els cicles el major temps possible.

 

2. Sinergia entre les diverses parts interessades per tancar els cercles

Els fluxos de material i valor a les ciutats no només són intensius i complexos, sinó que també involucren múltiples parts interessades, com els ciutadans, la indústria, els minoristes, els agricultors i les autoritats públiques. El procés de tancament de cicle de materials requereix una col·laboració estreta, ja que cada part interessada ha de confiar en l'altra en aquest procés.

 

 

Les ciutats poden ser el punt central en aquests intercanvis. Els municipis tenen el poder d'involucrar els ciutadans en esquemes incentivats, com a iniciatives de devolució de dipòsit, ja implementats en molts països europeus. Els governs també poden promoure polítiques per compartir i arrendar en lloc de comprar, proporcionar marcs per millorar la capacitat de recol·lecció i classificació i maximitzar l'ús de les existències dins dels seus límits geogràfics.

 

3. Oferir lideratge i visió creativa

Els marcs reguladors actuals estan dissenyats tenint en compte els processos lineals, el que pot dificultar l'adopció de processos d'economia circular. Les ciutats han d'incorporar la circularitat en les seves polítiques i estratègies. A més, els principis d'economia circular poden proporcionar un marc per a estimular l'esperit empresarial i la innovació locals.

 

 

4. El paper de la contractació pública

El desafiament és que les pràctiques de compres governamentals (i corporatives) són lineals per naturalesa i generalment no estan pensades per a solucions circulars. Això es deu al fet que les agències d'adquisicions són responsables en comprar productes, però generalment no participen en la forma en què s'utilitzen o eliminen els materials i els recursos.

 

Amb l'objectiu d'harmonitzar les pràctiques de compra circular a la regió del Mar del Nord s'ha creat el projecte CircPro. Inclou 12 socis com Rijkswaterstaat (el ministeri de gestió d'infraestructura dels Països Baixos), Zero Waste Scotland i la ciutat de Mälmo a Suècia, que tenen interès en estandarditzar pràctiques en àrees similars, des de la construcció fins al mobiliari d'oficina. La xarxa promourà el desenvolupament i adaptació d'un marc comú d'adquisicions circulars, models de negocis i un full de ruta per accelerar l'adopció de més processos circulars d'adquisicions de productes i serveis.

 

5. Un enfocament crític sobre els plàstics

Europa genera al voltant de 16 milions de tones de residus d'envasos de plàstic a l'any, el que representa al voltant del 40% de tot el consum de plàstic. En 2016, només el 41% dels envasos de plàstic es van reciclar, creant una greu distància entre la quantitat de plàstic generat i la quantitat reciclada.

 

Les regions del nord-oest d'Europa lluiten per generar incentius efectius per modificar el comportament social per tal de disminuir la generació i millorar el reciclatge d'envasos i altres residus de béns de consum de plàstic. A més, és un desafiament fomentar la innovació circular a la forma en què les petites i mitjanes empreses dissenyen, produeixen i tracten aquests materials.

 

La iniciativa també posarà a prova tecnologies innovadores basades en incentius, com contenidors intel·ligents juntament amb aplicacions. Això hauria de permetre a les ciutats involucrar i incentivar a les persones, mesurar com aquests sistemes afecten el comportament i permetre la transferència de crèdits i recompenses.

 

En general, impulsades per la voluntat de ser més habitables i sostenibles, les ciutats s'han convertit recentment en el terreny de prova de les iniciatives circulars. No obstant això, perquè la transició sigui efectiva, tots els nivells de govern han d'estar alineats, garantint així un marc legal estimulant i coherent. A més, per aconseguir canvis substancials i implementar estratègies més desitjables, els consumidors, productors i reguladors també han de treballar alineats.

 

Si vols saber més, accedeix des d'aquí a l'article original.